"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

14 de maig 2010

Eichmann en Jerusalén (#1)

Van assumir que l'acusat, com a "persona normal", havia de tenir consciència del caràcter criminal dels seus actes, i Eichmann era normal, amb més motiu en tant que "no constituïa cap excepció al règim nazi." Tanmateix, en les circumstàncies imperants al Tercer Reich, només els éssers "excepcionals" eren capaços de reaccionar "de forma normal." Aquesta veritat tan simple va plantejar als jutges un dilema que no podien resoldre, ni ignorar.

Aquest és l'argument principal que formula el concepte de "la banalitat del mal", tal com va ser pensat i descrit per Hannah Arendt. El fet que les atrocitats més impensables puguin venir sancionades per un govern democràticament escollit propicia, per tant, que els majors genocides i criminals contra la humanitat de la història puguin ser considerats com a ciutadans normals, i de fet, fins i tot exemplars, en tant que en cap moment no es van plantejar desobeir l'ordre vigent. Aquest interessant assaig de Hannah Arendt posa l'accent, precisament, en aquesta deficiència sistemàtica, és a dir: al moment en què la política es cancel·la a si mateixa i, per tant, el que és justificable legalment pot ser jutjat, només, de forma retroactiva. Crec que podria agradar a tothom que vulgui conèixer amb més profunditat certs aspectes d'alguns dels fets que van marcar la història del segle vint i, per tant, el nostre món d'occidentals. 

Continguts: El llibre és l'informe realitzat per Hannah Arendt sobre el procés contra Eichmann, un dels oficials nazis implicats en la Solució Final, que va tenir lloc a Jerusalem l'any 1961. En ell es descriu amb molt detall, per una banda, la personalitat de l'acusat i la seva trajectòria vital i, d'altra banda, els passos principals que va seguir l'aplicació de la Solució Final. Com explica l'autora, el llibre no pretén cap altra cosa que el mateix judici, és a dir, l'objectivitat. I tanmateix no fa falta assenyalar que això no és una garantia cent per cent d'acompliment en el llibre, que mostra tot l'espectre de reaccions i de postures que es van donar en els participants i observadors del judici en aquell moment. 

M'agrada: Si algú en algun moment li interessa saber què passa, o millor dit, què no passa, per la ment d'un nazi, potser aquest és el llibre adequat.

No m'agrada: L'exposició històrica es pot fer una mica densa en determinats moments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada