Pa negre (#6)

Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres. 

A l'espera de poder veure la pel·lícula, i sense elements de judici al respecte, m'agradaria recomanar la novel·la Pa negre d'Emili Teixidor a tothom que vulgui emocionar-se amb una novel·la excepcional. Aquest llibre aconsegueix commoure sense recórrer al sentimentalisme, enganxar des de la primera pàgina fins l'última i retratar la duresa d'una etapa històrica com va ser la postguerra a Catalunya sense abandonar la concreció de les històries particulars de cadascun dels seus personatges. Aquí és on s'inicia un viatge emocional molt particular cap al món d'infància dels qui generacionalment van ser els nostres avis (o pares, depenent del cas). 

El protagonista és l'Andreu, un infant que viu a la masia on els seus avis són masovers, a càrrec dels seus avis i els seus tiets. El seu pare és a la presó per haver entrat en política abans de la guerra, i la seva mare ha de viure al poble de les fàbriques, on treballa mentre prova d'intercedir amb els poderosos perquè alliberin el seu marit. L'Andreu no arriba a entendre exactament tot el que s'esdevé al seu voltant, però retrata fidelment el món de mitges converses dels adults, que aconsegueix recomposar a través dels seus silencis i de les paraules específiques que utilitzen i que tot sovint evoquen, més que descriuen, la crua realitat. Al marge del mas, del poble de les fàbriques i de les misèries i estretors de la postguerra també hi ha el món de la natura i de la imaginació, que s'entrellacen curiosament dins la ment del protagonista, i que a estones poden esdevenir refugi però també font de misteri i de por. 

El que destacaria principalment d'aquesta novel·la és l'extraordinària habilitat amb què l'autor ens endinsa en un món de misèria, de vencedors i vençuts, de silencis i de retalls de converses, un món on se superposen l'univers càlid i fantasiós de la infància, que en ocasions fins i tot arriba a resultar sinistre, i la duresa de la vida d'adult en tota la seva complexitat. Un viatge d'iniciació, que ens pot ajudar a comprendre millor aquesta generació postguerrera de què parlava, amb les seves manies, rareses i, de vegades, disfuncionalitats emocionals. Pa negre és una novel·la imprescindible, que atrapa per la seva prosa cuidadíssima i pel món d'imatges que recrea, que respecta el passat i el recrea fidelment precisament perquè en defuig la idealització. 

Sinopsi: Pa negre relata en primera persona les memòries d'infància d'Andreu, un nen de la plana de Vic que passa  els primers anys de postguerra a la masia on els seus avis són masovers, ja que el seu pare es troba a la presó i la seva mare ha de treballar en una fàbrica. Els seus jocs, les seves experiències, els dies d'escola i de vacances i la constel·lació d'adults que l'envolten, formen així un retrat en moviment de l'època que li toca viure. 

M'agrada: La forma d'escriure d'Emili Teixidor, senzilla i colpidora alhora, la seva poesia. Els moments de reflexió serena que acompanyen la narració. La suggerent contraposició que va fent al llarg de tot el llibre del món de fantasia proposat per l'àvia i lligat a la infància i la reconstrucció que el mateix infant va fent de les vides dels adults des de la seva pròpia percepció de la vida.