De somnis i revoltes (3)

Després de Tunísia i Egipte el tercer capítol sembla ser Líbia. Però Líbia és el capítol dolorós, la prova. La irracionalitat feta persona, en la persona del dictador. El poble libi sembla voler arribar a les últimes conseqüències de la seva reivindicació. El dictador no sembla voler rendir el seu poder. La informació que en tenim, de tot plegat, és minsa i poc clara. Em recorda a quan María Zambrano parla, en la seva obra Persona y democracia, del totalitarisme com a generalització d'un somni particular. Aquest somni passa a ser ideologia, il·lusió, ensoñación, i el dictador arriba a creure's un déu que té la potestat de realitzar sobre la terra el seu pla d'inspiració divina. Em pregunto què arribarà a pesar més, si el somni del poble libi o el somni del dictador. De nou els països occidentals hem tornat a quedar en evidència, fins i tot encara més que en els casos anteriors. Hem pogut observar les fotografies d'arxiu de tots els nostres mandataris europeus amb Gaddafi. Les grans conviccions i la més ferma defensa de la democràcia poden ser posades entre parèntesis quan es tracta de seguretat energètica. 

Amb tot això, a la vegada s'estan començant a alçar veus que clamen pel dret d'ingerència: és a dir, la capacitat que tindria un estat d'interferir en els afers interns d'un altre estat quan els Drets Humans dels ciutadans es troben sistemàticament violats. També és cert que s'han alçat moltes veus en contra d'aquest dret d'ingerència, i no deixo de comprendre'ls fins a cert punt perquè, on serien els límits d'aquesta ingerència? No es podrien veure també amb aquesta mateixa òptica les nombroses interferències de l'imperi americà en els afers d'altres estats al llarg dels últims cinquanta o seixanta anys i, sigui dit de passada, quasi mai en favor de la democràcia? Entenc les suspicàcies, però em sembla que aquestes no queden del tot justificades quan es passa la raó dels estats per sobre dels drets bàsics dels ciutadans. Tal vegada no és el moment més adient per fer teoria política quan la història encara ni tan sols no s'ha escrit i el desenllaç de la revolta encara sembla tan incert. Tot i així, i espero que això, si més no, quedi clar, les qüestions del patiment humà no poden ser posposades ni un minut.