"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

24 de febrer de 2012

Do not go gentle into that good night

Dylan Thomas (1914 - 1953)

Do not go gentle into that good night,
old age should burn and rave at close of day;
rage, rage against the dying of the light.

Though wise men at their end know dark is right,
because their words had forked no lightining they
do not go gentle into that good night.

Good men, the last wave by, crying how bright
their frail deeds might have danced in a green bay,
rage, rage against the dying of the light.

Wild men who caught and sang the sun in flight,
and learn, too late, they grieved it on its way,
do not go gentle into that good night.

Grave men, near death, who see with blinding sight
blind eyes could blaze like meteors and be gay,
rage, rage against the dying of the light.

And you, my father, there on the sad height,
curse, bless me now with your fierce tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light.




[No te'n vagis suaument cap aquesta bona nit, / la vellesa hauria de cremar i delirar al final del dia; / enfureix-te, enfureix-te contra la mort de la llum. 

Tot i que els savis entenen que la foscor està bé, al final, / perquè les seves paraules no han pogut desviar el llampec, / no se'n van suaument cap aquesta bona nit. 


Els bons, en passar l'última onada, clamen com de brillants / les seves fràgils obres podrien haver dansat en una verda plana, / s'enfureixen, s'enfureixen contra la mort de la llum. 

Els indòmits, que atrapaven el sol i cantaven per a ell en el seu vol, / i aprenien, massa tard, que també li entristien el camí, / no se'n van suaument cap aquesta bona nit. 


Els seriosos, prop de la mort, que veuen amb la mirada encegada / que els ulls cecs també podien guspirejar com estels i estar alegres, / s'enfureixen, s'enfureixen amb la mort de la llum. 

I tu, pare meu, en aquest trist cim, / maleeix-me, beneeix-me amb enrabiades llàgrimes, t'ho prego. / No te'n vagis suaument cap aquesta bona nit, / enfureix-te, enfureix-te contra la mort de la llum. ]



Després d'aprendre a través de Frank Scott en què consisteix una villanelle, una forma poètica que, de moment, només he trobat en anglès, n'he pogut llegir una de les més famoses, de Dylan Thomas. Si Scott evocava què és per a ell l'autèntic socialisme, aquí Dylan Thomas observa amb ràbia i impotència com el seu pare accepta la vellesa i la mort sense revoltar-se. Potser és que de vegades fa il·lusió descobrir alguna cosa que no venia pas als llibres de text. I, finalment, també he pogut saber que fa uns quants anys que vaig llegir el Retrat de l'artista adolescent sense saber que n'hi havia una.

17 de febrer de 2012

Crisi i futbol

Tot just avui he llegit això en un diari gratuït i m'ha semblat que podia ser un contrapunt interessant al post de l'altre dia. Perquè no sigui dit que el futbol, un cop al marge dels star systems, no pot donar històries amb un caire més humà. 



14 de febrer de 2012

Racisme i futbol

Sorprèn llegir notícies d'aquest tipus a aquestes alçades, quan sembla que el racisme hauria de començar a superar-se en molts àmbits. Després, als nens i als joves els hem d'ensenyar que aquestes actituds no són correctes, quan sabem positivament que el futbol, en molts casos, és un model per a ells. No és sols el racisme: sobre els camps de futbol també hem vist agressions que serien delicte si es cometessin al carrer. El que sorprèn més de tot plegat sembla que és la impunitat amb què aquestes accions es cometen. Un cop una falta de respecte d'aquest tipus s'ha comès i ha donat la volta al món en qüestió de minuts, és difícil esborrar-la o fer com si no hagués passat. I de fet, sabem que hem de continuar veient les notícies amb la confiança (que no hem perdut mai) que l'esport, en general, és un excel·lent transmissor de valors com el treball en equip, la superació d'un mateix o la consecució de fites a través de l'esforç. Quan els valors que es transmeten són negatius, ens hauríem de replantejar en general quina mena de societat estem construint. 

5 de febrer de 2012

Villanelle for our time

Frank Scott (1899 - 1985)

From bitter searching of the heart,
quickened with passion and with pain
we rise to play a greater part. 

This is the faith from which we start: 
Men shall know commonwealth again
from bitter searching of the heart.

We loved the easy and the smart, 
but now, with keener hand and brain,
we rise to play a greater part. 

The lesser loyalties depart, 
and neither race nor creed remain
from bitter searching of the heart. 

Not steering by the venal chart 
that tricked the mass for private gain,
we rise to play a greater part. 

Reshaping narrow law and art 
whose symbols are the millions slain, 
from bitter searching of the heart 
we rise to play a greater part.



[Villanelle per al nostre moment

Des d'una amarga revisió del cor, / revifats per la passió i el dolor / ens alcem per representar un paper més gran. 

Aquesta és la fe de la qual partim: / els homes tornaran a viure en comunitat / des d'una amarga  revisió del cor. 

Estimàvem les coses fàcils i boniques, / però ara, amb mans i ments més agudes, / ens alcem per representar un paper més gran. 

Les lleialtats menors ens abandonen, / i no ens queden ni races ni credos / des d'una amarga revisió del cor. 

Sense guiar-nos per mapes corromputs / que enganyaven les masses buscant profits privats / ens alcem per representar un paper més gran. 

Remodelant lleis i arts estretes / que tenen per símbol els milions de víctimes, / des d'una amarga revisió del cor / ens alcem per representar un paper més gran. ]
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons