"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

9 de març de 2012

Breu història del món (#14)

¿Què hi veus, en el corrent del temps? Hi reconeixeràs alguna cosa. Prop de l'horitzó la gran piràmide d'Egipte, construïda fa gairebé cinc mil anys; la torre de Babel, l'acròpolis d'Atenes, la muralla xinesa, un arc de triomf romà, un burg medieval, un canó, Viena assetjada pels turcs, el castell de Frederic el Gran a Potsdam, el primer ferrocarril i gratacels moderns. 

Aquesta breu novel·la d'Ernst Hans Gombrich (1909-2001) pretén relatar la història universal de forma concisa i entenedora. Potser es troba a mig camí entre la novel·la i l'assaig, però en tot cas seria un assaig ben peculiar. Originalment titulada Breu història universal per a joves, la novel·la ens explica els principals fets de la història universal en un llenguatge senzill i planer, especialment adequat perquè els joves es puguin familiaritzar amb els esdeveniments més significatius de la història universal d'una forma molt amena. Amb aquestes premisses es podria sospitar a priori d'una simplificació dels esdeveniments històrics, però s'ha de reconèixer que Gombrich aconsegueix captar la complexitat de causes i efectes dels principals conflictes i problemàtiques de la història amb una lucidesa que soprèn per la claredat de l'estil expositiu. Bàsicament, es tracta de com explicaries la història universal a un nen. Durant el seu desenvolupament els protagonistes són els principals pobles i civilitzacions i els grans personatges històrics, tant els grans estadistes com els conqueridors i també els dèspotes i tirans. Al llarg del seu relat, anem veient com les petites idees i l'esperit d'innovació i de descoberta van vencent poc a poc els grans imperis de dogmes i tradicions inamovibles. També hi veurem com prendrà forma el complex mapa europeu de les edats mitjana i moderna, que més directa o indirectament ens anirà portant a la situació dels nostres dies. L'últim capítol, en què Gombrich revisa amb una nova perspectiva certes dades que havia donat en capítols anteriors, mereix una recomanació especial. Des de la crítica als grans desastres del segle XX i la reivindicació dels valors il·lustrats, l'autor acaba el llibre amb una inoblidable crida a la tolerància.

Continguts: Des de les vicissituds dels primers pobladors de la terra fins a la bomba atòmica, passant per les aventures colonials de nombrosos imperis i conqueridors i el naixement d'una nova mentalitat mercantil i burgesa; des dels descobriments i invencions més importants per a la cultura humana fins als desastres i catàstrofes més terribles, Breu història del món ens ofereix un relat emocionant dels principals fets que han marcat la història de la humanitat.

M'agrada: La senzillesa i la claredat del relat, la forma com Gombrich elucida no sols els principals esdeveniments de la història de la humanitat, sinó com també fa una reflexió metahistòrica sobre què és la historiografia i quina importància té la vivència personal de la història. El llenguatge planer fa el relat entretingut i proper als nens i joves. Els relats de l'antiguitat són apassionants en la seva senzillesa, i els de la modernitat i contemporaneïtat sorprenen en positiu pel seu to crític i la seva voluntat de contribuir a un futur millor.

No m'agrada: No sé fins a quin punt aquestes qüestions es van modificar a l'última revisió que en va fer l'autor, perquè l'edició que jo he llegit és la primera que va aparèixer en català i que encara no havia estat revisada, però en l'últim capítol es troben a faltar certs esdeveniments, precisament per ser el que més s'apropa a l'actualitat. Per exemple, es mencionen els grans desastres del segle XX, però no hi ha cap referència a Gandhi i la independència de l'Índia per vies pacífiques, que hagués estat un bon contrapunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons