Aquests dies ens acomiadem d'Emili Teixidor, autor reconegudíssim per les seves novel·les sobre l'ambient de postguerra a Vic i a Roda. No fa falta ni esmentar Pa negre, evidentment. Tanmateix, crec que hi ha una generació que sempre el recordarem pels seus relats per nens i joves, aquells del Vaixell de Vapor que ens acabàvem en una tarda perquè era impossible deixar-los ni un sol minut. Entre aquests jo destacaria les aventures d'en Ranquet (En Ranquet i el tresor, En Ranquet i els seus amics), que malauradament no han estat gaire esmentades últimament entre les seves obres destacades. I, encara que els destinataris en siguin per sempre els infants, crec que a ningú li passarà per alt la poesia de cadascuna de les línies de la primera de les aventures de la formiga Piga. Recordo haver-me emocionat com mai quan, al final del relat, la formiga Piga torna d'haver contemplat l'horitzó des del cap de la girafa Rafa amb un horitzó propi dins seu, que la resta d'animals, astorats, observen dins la seva boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada