"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

27 de setembre de 2012

Sòfocles i l'estrès post-traumàtic

Us deixo un fragment completament fora de context del llibre La edad de la empatía de Frans de Waal. És una lectura interessant des del punt de vista filosòfic. És un enfocament des del punt de vista etològic de certes qüestions relacionades amb l'ètica, com la qüestió de l'empatia i de l'origen emocional dels comportaments altruistes i de les dinàmiques de cooperació i reconciliació dins del grup social. L'autor és un expert primatòleg de fama mundial i, tot i que les seves postures han provocat controvèrsies recents amb filòsofs de la moral (per exemple, on quedarien els plantejaments racionalistes, i en especial els de base kantiana), és un exemple excel·lent i molt entretingut de com es pot encetar un diàleg fructífer entre ciència i filosofia. Però com he dit abans, aquesta cita no té res a veure amb això. Em va fer gràcia especialment per la referència a la tragèdia clàssica.

Pero matar de verdad y de cerca no tiene nada de glorioso o placentero, y es algo que el soldado típico intenta evitar a toda costa. Sólo un pequeño porcentaje de hombres (quizás el 1 o 2 por ciento) es responsable de la gran mayoría de muertes durante una guerra. Puede que sea la misma categoría de individuos antes considerada, los inmunes al sufrimiento ajeno. La mayoría de soldados declara sentir una profunda repulsión: vomitan al ver cadáveres de enemigos y no consiguen olvidar la experiencia. Los traumas de guerra permanentes ya se conocían en la antigua Grecia, como reflejan las obras de Sófocles sobre la "divina locura", que ahora llamamos trastorno por estrés postraumático. (1) 
(1) Áyax, el gran guerrero, cayó en una depresión suicida después de la guerra de Troya. Sófocles observó acerca de su trastorno: "Ahora sufre de pensamientos de soledad...". El ejército estadounidense emplea las obras de teatro griegas como instrumentos de apoyo psicológico (MSNBC.com, 14 de agosto de 2008).
 Waal, Frans de. La edad de la empatía. Barcelona: Tusquets, 2011 (p 279)



20 de setembre de 2012

El idioma de los dioses

Una curiosa troballa d'aquest estiu. Em penso que pot agradar fins i tot als que no ens agrada el hip-hop, perquè la lletra està molt ben feta. Poesia molt condensada, per dir-ho d'alguna forma. Hi ha errors en la transcripció de la lletra al vídeo ("Jack Berry" fa una mica de mal a la vista, per exemple).


12 de setembre de 2012

El nostre trosset d'història

El passat ens empeny o el futur ens estira de la mà? Les dues coses. El més important, al meu parer, és el ressò internacional de la notícia. I ara, a començar el curs amb il·lusió i sempre mirant endavant.
 
 

6 de setembre de 2012

Ángel Ferrant al Caixafòrum

Ángel Ferrant. Entre el dibuix i l'escultura. Una proposta molt interessant que s'estarà al Caixafòrum de forma gratuïta fins al 28 d'octubre: obres del període de la postguerra de l'artista madrileny Ángel Ferrant (1890-1961). Tot i ser una mostra petita, les obres exposades impacten per la seva originalitat i la seva modernitat. Escultures fetes amb tot tipus de materials, i dibuixos que suggereixen formes i volums escultòrics, presenten la particular visió de l'artista sobre l'art i la figura humana: una perspectiva en què la realitat i la imaginació s'associen d'una forma dinàmica i transgressora. Sota el guiatge de la màxima que "tot s'assembla a alguna cosa", l'autor explora les possibilitats dels volums i les textures en el dibuix i en l'escultura, amb la certesa que la natura s'ha d'observar però que l'art és essencialment interpretatiu. De ben segur que agradarà als amants de l'art contemporani.
Sense títol, 1955
Maternitat, 1949

4 de setembre de 2012

Literary corners in London

  • A gorgeous little corner of the city: Gough Square, where Samuel Johnson spent his whole life. Johnson's house is preserved as the first day, but maybe the most charming thing in this place is the monument dedicated to Hodge, Johnson's cat, likely to be one of the most famous cats in the history of literature (second, of course, to Soseki's philosopher cat).
  • Another interesting corner is The Old Curiosity Shop, at Portsmouth Street. Although its relation with Dickens and his novel is far from proved, it makes a lovely tribute to the author. The building dates from a hundred years before the great fire of London, so it is one of the oldest in the city.
  • Bloomsbury is the ultimate literary corner, and a fine area to have a walk. At Gordon Square, a tribute to the Indian poet:
  • And last but not least, Shakespeare's theatre, the Globe, as seen from the Millenium Bridge.

3 de setembre de 2012

Racons literaris de Londres

  • Un raconet tranquil i maquíssim de la ciutat: Gough Square, on Samuel Johnson va passar tota la vida. La casa de Johnson està conservada com el primer dia, però potser el més entranyable és l'estàtua de Hodge, el gat de Johnson. Possiblement és un dels gats més famosos de la història de la literatura (per darrere del gat filòsof de Soseki, és clar).

  • Un altre racó interessant és The Old Curiosity Shop, a Portsmouth Street. Tot i que no està demostrat que tingui una relació real amb Dickens ni amb la seva novel·la, és un homenatge a l'autor. L'edifici data de cent anys abans de l'incendi de Londres, de manera que és un dels més antics de la ciutat.

  • Bloomsbury és el racó literari per excel·lència, i és una zona preciosa per passejar. A Gordon Square, el monument al poeta de l'Índia:


  • I per acabar, com no podia ser d'una altra manera, el Globe, el teatre de Shakespeare, des del Millenium Bridge:
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons