El ministre de cultura s'ha plantejat el repte d'aconseguir que, a través de l'educació, tinguem una vivència equilibrada de la nostra identitat. Mai un eufemisme no havia estat tan eloqüent. I mai no s'havia rebaixat l'educació tan matusserament a un nivell tan ideològic. I mai no s'havia esclavitzat l'educació d'una forma similar al pensament totalitari (que, com ja tots sabeu, és principalment absència de pensament aplicada a la política). Bé, mai en la nostra curta democràcia, s'entén. Alumnes de Catalunya: mai no permeteu que ningú us espanyolitzi, ni que ningú us catalanitzi, ni que ningú equilibri la vostra vivència de la identitat, ni que ningú pretengui fer-vos sentir orgullosos de res. M'agradaria pensar que sou força més intel·ligents que això. La identitat és molt més complexa que besar una bandera, i el ministre de cultura demostra, a cada pas, la seva ignorància sobre el terme cultura i les seves implicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada