"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

25 d’abril de 2013

Love of the Loveless

Com sempre passa amb Eels, tot plegat acaba essent agredolç: en principi hauria de ser trist i, no saps ben bé com, acaba transmetent vibracions màgiques. El vídeo de Lars Noback és una preciositat.

18 d’abril de 2013

Feed the light

Composada per Joan Wasser i interpretada per Lizz Wright i Joan Wasser. Aprenem dels nostres errors i caigudes. Alimentem la llum dia a dia, sempre que li donem una oportunitat, és clar. No som perfectes, però podem millorar. 



13 d’abril de 2013

"Censura" és nom de bruixa

Els polítics conservadors hereus de les mesures econòmiques dels 90 estan molt afectats, però la gent del carrer no ho sembla tant. Com si l'abisme que ja actualment separa els ciutadans de la classe política hagués adquirit una expressió més visual que mai. I per imatges, les del fantàstic viatge musical de Dorothy, que ha viscut un revival inesperat. Sembla que molta gent junta pot canviar les estadístiques per llençar un missatge al món, i pressionar una emissora de ràdio i televisió sencera. Emissora que, per cert, porta un llarg historial al llarg de les últimes dècades de manipular l'emissió dels clips musicals més votats. En fi, també em penso que una notícia tan surrealista com aquesta només es llegeix un cop a la vida. 


12 d’abril de 2013

Construir la pau

"Víctimes, veritat i reconciliació" al programa Latituds del passat 11 de desembre. Més informació a http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=48474

10 d’abril de 2013

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat dur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu, 1965



BEGINNING OF A SONG IN THE TEMPLE

Now, do say: "The broom blossoms; 
all over, the fields are red with poppies. 
With a new sickle, we begin to reap 
the hard grain and, with it, the bad weeds." 
O, young lips opened after 
the darkness, if you knew how long it has taken
for dawn to come, how long it feels to wait for
an uprising of light among the shadows! 
But we have lived enough to save the words for you, 
to give you back the name of each thing, 
so as you can follow the straight path
that leads to a full possession of the land. 
We looked at the desert, far off; 
we descended to the bottom of our dream. 
Dry cisterns turn into summits
which have been climbed through steps of slow hours. 
Now, do say: "We listen 
to the voices of the wind over the high sea of spikes."
Now, do say: "We will remain faithful, 
for ever after, at the service of this country." 

Salvador Espriu, 1965

6 d’abril de 2013

La vida de las mujeres (#28)

Alice Munro, escriptora de relats curts i eterna candidata al premi Nobel de Literatura, va publicar la seva única novel·la, Lives of Girls and Women, l'any 1971. El títol és, en part, revelador del seu contingut: ja que és una novel·la sobre una noia que es fa adulta, però també més en general sobre el rol sociocultural que s'atorga a la dona en determinats moments històrics i la forma com aquest va canviant lentament a través de les decisions lliures, però no sempre fàcils, que van prenent les dones de la classe mitjana. Amb un domini impecable de la descripció, de la tècnica narrativa i d'unes imatges sòbries però profundament evocatives, l'autora ens presenta la història de la superació de la infància, en primer lloc, i després de l'entrada en la vida adulta de Del Jordan, la protagonista. Aquesta és una noia corrent educada en una família corrent del Canadà de postguerra, però amb una mare (el veritable contrapès de la protagonista) que implícitament la marca i la influeix amb la seva peculiaritat i llibertat de consciència dins d'una societat conservadora i provinciana. Del, tanmateix, és incapaç de reconèixer, la majoria de vegades, la gran semblança que guarda amb el personatge de la mare, sempre tractat amb una tendresa condescendent, tot i que intentarà emular-la per tots els mitjans possibles pel que fa a evitar el destí marcat per a les dones de la seva edat i condició: el de mestressa de casa irreprotxable. El sexe i la religió, com a àmbit dels convencionalismes socials, són les dues grans línies en què es produeix l'evolució emocional i intel·lectual de la protagonista, un procés de maduració que la conduirà per un camí fluctuant entre la conformitat i la transgressió, fins que es vegi enfrontada a la seva decisió final. El relat es va desenvolupant a través d'uns extensos capítols que es podrien considerar blocs temàtics més o menys independents, tot i que van seguint la progressió cronològica dels esdeveniments, i que en tot moment s'aturen sobre tot en les peculiaritats dels personatges femenins, mentre que els masculins van quedant lleugerament desdibuixats. Una novel·la memorable i, en tot cas, magistralment escrita. 

Sinopsi: Del Jordan és una nena inquieta i curiosa, que explica la seva vida quotidiana, les relacions que manté amb els seus familiars, amics i coneguts, des de l'òptica de qui ho observa tot com a nou. Quan poc a poc es va fent gran, es va veient enfrontada a situacions que li demanen decisions i respostes que marcaran tot el seu futur. 

M'agrada: El desenvolupament lineal del relat, que sempre va deixant sorpreses i revelacions per les properes pàgines. A mi m'ha agradat, especialment, el segon capítol sencer, que fins i tot es podria prendre com a relat independent. 

4 d’abril de 2013

El somni, encara

The choice is no longer between violence or nonviolence. It is either nonviolence or nonexistence.

http://www.chicagotribune.com/features/sns-rt-us-usa-king-anniversarybre9330ca-20130404,0,4147077.story

45 anys després de l'assassinat de King, el somni encara ens pertany.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons