"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

26 de juny de 2014

July's People (#48)

Per motius obvis, no acostumo a ressenyar lectures obligatòries. Tanmateix, July's People de Nadine Gordimer (Premi Nobel de Literatura el 1991) suposo que entra dins d'aquella categoria de lectures obligatòries de la vida. La novel·la ens ofereix una visió distòpica i mig fabulada de les possibles conseqüències de l'apartheid a Sud Àfrica a curt termini i, comptant que va ser publicada (i immediatament prohibida pel règim de Botha) l'any 1981, l'exercici no deixa de ser suggerent i provocador. L'any 80, els grups insurgents en defensa de la població negra aconsegueixen fer-se forts gràcies a l'ajut exterior i esclata una guerra civil al país, amb la conseqüent matança de blancs. En aquest context, la família protagonista (els Smales) aconsegueix escapar gràcies al seu servent negre (July), que els porta al seu poblat i els amaga en una cabana. Els tres fills s'adapten de seguida a la nova vida a través del contacte amb els altres infants del poble; en canvi, els pares han d'aprendre primer a categoritzar el rol que July pren a les seves vides i la seva dependència respecte a ell. Les seves concepcions de la propietat, els diners i la família es comencen a posar a prova quan han de valorar què és l'indispensable per sobreviure. La convivència, per tant, es desevolupa enmig de les tensions i friccions que deriven de la situació prèvia de dominació blanca: July cau en una mena d'indefensió adquirida respecte als seus amos, mentre que aquests, de mentalitat liberal, no poden entendre com la situació ha arribat fins a aquest punt. No és fins que la protagonista, la senyora Smales, arriba a posar-se realment a la pell de July que podrà entendre la injustícia del sistema en què ha viscut fins ara, tot i que per arribar a aquest punt haurà de pagar fins i tot amb la seva pròpia indentitat.

Sinopsi: El punt de partida de la història és la fugida d'una família blanca, que es veu obligada a refugiar-se al poblat on viu el seu servent negre. Quan els rols es reverteixen i els blancs passen a deprendre de l'ajut de July per sobreviure, el relat avança fins a conseqüències imprevisibles. 

M'agrada: El joc de veus i discursos que s'estableix al llarg de tota la novel·la, a través de les actituds dels tres protagonistes és molt interessant. També la progressiva dissol·lució de la identitat dels protagonistes, que resulta un motiu per la reflexió. 

I aquí, un exercici de reflexió molt interessant: el book trailer del llibre, elaborat per estudiants de Books Inspiring Films.

18 de juny de 2014

La infància del PSUC 1936-1939

Emocionant exposició que hem pogut veure al Cèntric i que s'hi estarà fins al 28 de juny. L'arribada dels papers de Salamanca el 2012 va significar la recuperació de documentació molt valuosa per a la reconstrucció de les històries personals i polítiques d'alcaldes, regidors i militants del PSUC durant els fatídics anys de la Guerra Civil al Prat de Llobregat. L'exili, l'empresonament i, fins i tot en alguns casos, l'execució de tants ciutadans i ciutadanes marcats de per vida per una filiació política i pel compromís amb unes institucions escollides democràticament ens hauria de fer present el nostre deure de recordar. 


11 de juny de 2014

Turing i una filosofia de la ment

Enrenou a la xarxa aquests últims dies amb els resultats fets públics per la Universitat de Reading al voltant d'un programa de conversa que aparentment hauria superat el test de Turing. Una bona oportunitat per tornar-se a plantejar les qüestions de filosofia de la ment que tenen a veure amb la intel·ligència artificial. No me'n recordava de Searle i la "cambra xinesa", però de cop i volta, tot va tornar a quedar sobre de la taula. La notícia: 



Ara, l'altra cara de la notícia. Interpretacions (humorístiques) en contra de la validesa del test. [Respecte a la primera: sí, Kevin Warwick es defineix a si mateix com a cyborg, en haver-se implantat un xip al braç. Respecte a la segona: un brillant exercici de sàtira.]



I per cert, a aquestes alçades, els optimistes respecte a la intel·ligència artificial encara no han explicat com gestionar els falsos positius (persones a qui els jutges declaren màquines). Sortosament, el Voight-Kampff encara no ha estat inventat! Tampoc no han explicat el caràcter purament estadístic de la proposta (podem considerar científica una prova que es basa en la subjectivitat de l'avaluació d'un jutge, i que defineix un percentatge determinat del total de valoracions de tots els jutges com a determinant de si una màquina és intel·ligent o no?) 

Un article força aclaridor que explica l'estat de la qüestió: 


3 de juny de 2014

Combatre l'amnèsia

... esmolant l'enginy. Davant de sistemes disposats fins i tot a esborrar la memòria, la creativitat treballa al límit. No sé si la fantasia més boja de George Orwell hagués aconseguit inventar la censura per a les paraules "avui" i "demà". Però la realitat ens retorna amb escreix les ficcions més extremades. Nosaltres que podem, procurem no oblidar mai el 4 de juny, l'home del tanc ni els estudiants assassinats a la plaça de la pau eterna. 



Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons