Aquesta novel·la de Marilynne Robinson, publicada el 2008, és la segona part de la trilogia de Gilead d'aquesta autora. S'ha d'entendre com funciona aquesta trilogia per poder gaudir de l'experiència: els tres volums, Gilead, Home i Lila tenen cadascun una autonomia pròpia, de forma que queden tancats en si mateixos. No fa falta llegir-ne un altre per gaudir de l'experiència de qualsevol d'ells. Ara bé, tots tres expliquen la mateixa història des de punts de vista diferents. I en realitat, no és ben bé la mateixa història, sinó les històries privades dels personatges que hi apareixen que, inevitablement, acaben col·lidint i ferint-se els uns als altres de formes irreparables. De forma que, si es llegeix Home després d'haver llegit Gilead, es pot dir que l'experiència és un punt més completa.
Potser és a causa d'aquesta dependència, però em resulta molt difícil triar quina de les dues m'ha agradat més. Home té més argument, però d'altra banda, hi ha elements de la trama que només es revelen completament a Gilead. En realitat, potser la trilogia s'hauria de publicar junta en un sol volum, i animar els lectors a triar per on volen començar a llegir. En aquest cas, les dues novel·les expliquen la mateixa història, però Gilead és la imatge de conjunt, la visió de la memòria històrica i les capes geològiques que conformen el sòl d'Iowa. La perspectiva del reverend metodista John Ames, més preocupat per la seva pròpia mort imminent i la del seu amic el reverend presbiterià Robert Boughton, s'atura poc en els detalls, observant la seva pròpia paternitat anòmala i comparant-la a altres experiències de paternitat que ha percebut al seu voltant al llarg de la seva vida. El seu punt de vista no és el de Déu, però potser sí el de la persona que ho relativitza tot veient la seva vida i la de tot el poble com a conjunt. I en aquest context, hi ha un fet que és incapaç de relativitzar: la desgràcia d'un dels fills de la família Boughton, Jack, alcohòlic i condemnat al fracàs durant tota la seva vida adulta, i que esdevé un misteri que ni Ames ni l'ancià Boughton aconsegueixen desxifrar.
Quan vaig ressenyar Gilead (aquí) vaig descriure-la com una novel·la sense argument on, tot de cop, l'argument es presenta a més de la meitat del llibre en forma d'un estrany que torna al poble. John Ames processa la història del jove Boughton de la mateixa forma com processa la resta d'experiències que descriu en la seva narració: amb precisió i cura, però des del filtre de les seves pròpies conviccions i sense entretindre's en els detalls. Ara bé, hi ha petits indicis que ens fan pensar que Ames és incapaç de perdonar l'estrany, a diferència de la nombrosa família Boughton que segueixen perdonant-li totes les faltes i defectes una vegada i una altra a través dels anys. Rere aquest recel de l'ancià Ames, hi ha un fet tràgic que va sacsejar tot el poble en el passat, i a la vegada, també, la desconfiança amb què l'ancià comença a veure la cordialitat que s'estableix entre Jack Boughton, la senyora Ames, i el fill d'Ames, de només set anys. És un dels moments més tendres de tota la novel·la, possiblement. Només cap al final ens adonem que les sospites d'Ames, que havíem experimentat clarament a través dels seus ulls, eren infundades. En aquest sentit, la novel·la acabava d'una forma força abrupta, perquè la revelació respecte a Jack Boughton només arribava al final, i a la vegada tenia sentit que fos així, perquè en realitat la història era la de John Ames.
Ara bé, si aquesta era la visió de conjunt de tot el poble i de tota la seva història, Home explica aquesta visita de Jack Boughton a Gilead després de vint anys alienat de la seva família, i aquest cop ho fa des del punt de vista de Jack, l'ovella negra o el fill pròdig, i de Glory, la germana que ha retornat a Gilead després del fracàs del seu matrimoni. El fil de la novel·la desplega, bàsicament, el progressiu apropament dels dos germans que, a la mitjana edat, es retroben com a estranys. En aquest sentit, Glory esdevé la veritable protagonista de la novel·la en el seu intent de fer balanç de la seva vida, d'aconseguir perdonar-se a si mateixa, i de provar d'interpretar Jack de la mateixa forma com ho feia John Ames a la primera novel·la. Glory no es troba al final de la seva vida, però sí en un punt d'inflexió important, i en aquest sentit el retrobament amb el germà l'acabarà definint per la resta de la seva vida, fins i tot en contra del seu propi seny. Per això crec que la perspectiva de gènere és una part molt important en l'anàlisi de Home. Glory i Jack són un reflex especular l'un de l'altre, Glory com a víctima i Jack com a abusador. Glory veu en Jack un equivalent de l'home que li ha destrossat la vida, aprofitant-se de la seva vulnerabilitat. Jack veu en Glory un reflex de la devoció i la cura procurada per la seva pròpia esposa Della (les dues són, de fet, mestres retirades, o més aviat obligades a retirar-se a causa d'un home).
A la vegada, ambdós germans arriben a sentir-se propers l'un de l'altre en analitzar els seus respectius fracassos dins les convencions establertes per la societat en què viuen, una comunitat petita del centre dels Estats Units als anys 50. La intransigència de la figura paterna, o potser del context en general, i la incapacitat d'ambdós d'encaixar-hi, obliga Jack a haver de fugir sempre més lluny i sempre per més temps, i obliga Glory a quedar reclosa en l'espai domèstic i a tenir cura dels homes necessitats de la seva família sense cap altra opció. Victimitzada per tots, i amb una veu i un pensament propis que ningú s'atura a escoltar, ella és la veritable víctima rere les múltiples tragèdies que es presenten al relat. D'altra banda, hi ha els múltiples moments en què les dues novel·les dialoguen, en tant que trobem esdeveniments, converses i trobades que ja havíem llegit a Gilead, però que aquí se'ns presenten des d'altres punts de vista o amb matisos i revelacions lleugerament diferents. En aquest sentit, és una d'aquelles novel·les en què els personatges estan tan ben construïts que al final ens acabem oblidant que són personatges de ficció.
Sinopsi: La novel·la descriu el retrobament dels germans Jack i Glory Boughton a casa del seu pare després de molts anys de no veure's. La salut de l'ancià reverend es va deteriorant per moments, i en aquest moment els dos germans es troben en una cruïlla de camins que possiblement acabarà marcant les seves vides per sempre.
M'agrada: El relat en si mateix, i la forma com s'entrecreua amb els fets narrats a Gilead.
No m'agrada: Tot i que realista, el final de la novel·la és una culminació dolorosa de totes les desgràcies i tragèdies experimentades pels personatges que fa de la lectura en conjunt una experiència un punt agredolça. I per això, encara que només fos pel bé de Glory, m'hagués agradat un final un punt més convencional, en el sentit de feliç o tancat, tot i que no hagués estat tan creïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada