Aquesta novel·la, publicada el 2011, de l'autora nord-americana A. S. King és una lectura completament recomanable, no sols per a joves i adolescents, sinó també per al públic adult. Els llibres ben escrits no haurien de tenir edat, i en aquest sentit sempre he mirat el gènere young adult amb recel, perquè moltes vegades, per tal d'arribar a un sector de mercat en concret, busca els recursos fàcils de la narrativa prefabricada, els estereotips complaents amb el lector i més l'èxit comercial que no pas la qualitat literària del producte. Tanmateix, tot l'èxit que aquesta novel·la d'A. S. King pugui arribar a assolir serà completament merescut. La seva lectura és una autèntica delícia precisament per la seva intel·ligència, la seva autenticitat i el seu ús inspirat del realisme màgic per tal d'explicar una història realment colpidora de dolor, de creixement, d'acceptació i d'alliberament.
El protagonista de la novel·la, Lucky Linderman, és un noi de quinze anys que porta essent assetjat des que en tenia set, és a dir, més de la meitat de la seva vida. El dolor causat per la violència i la brutalitat patides és un tret essencial del seu caràcter, però no l'únic. Com passa tantes vegades amb les víctimes d'assetjament, la seva creativitat i la seva generositat, l'amor per la lectura, la riquesa del seu món interior i la seva empatia amb les altres víctimes defineixen la seva subjectivitat fins i tot amb més pes que el dolor. Sembla un retrat massa favorable per ser realista, però també li podríem trobar els seus defectes. Lucky és extremadament articulat per ser un adolescent, però amb prou feines aconsegueix fer arribar la seva veu a l'exterior; espera massa dels seus adults, a qui pot arribar a jutjar amb una despreocupació que ratlla la crueltat, i en general l'assetjament ha arribat a minar la seva autoestima en forma d'indefensió adquirida. Lucky és un personatge autèntic, igual que la resta de personatges de la novel·la: quan sembla que estan a punt de caure en l'estereotip, de seguida acaben escapant-se'n a través de decisions o accions que resulten completament espontànies i realistes.
La novel·la és tota una experiència en aquesta direcció: després d'una arrencada molt potent, jo la vaig llegir amb el temor d'arribar al moment en què es veia venir la inevitable punxada. Finalment, la punxada no va arribar. En arribar al final, la satisfacció va ser la de no haver pogut deixar la novel·la ni un moment, i precisament la d'haver llegit un relat que no es fa ni obvi ni previsible. El realisme màgic equilibra en aquest cas la vida quotidiana del protagonista amb les seves escapades oníriques a la selva de Vietnam, on el seu avi desaparegut en combat quaranta anys enrere l'espera amb la seva inesgotable saviesa. Tot i que és una via d'escapament per al protagonista, la fantasia en aquest cas és un recurs intel·ligent al paral·lelisme entre les ferides particulars de l'individu i la ferida de la guerra que segueix oberta en el país. Els dos relats de patiment s'acaben fent paral·lels, i no sembla fortuït, doncs, que el mapa dels Estats Units s'acabi dibuixant en els rostres ferits dels seus joves; o que els membres amputats de l'avi desaparegut acabin variant de la mateixa forma en què el relat queda format per un mosaic de diferents fragments inconnexos i surrealistes, lligats per l'únic fil conductor de la incomunicació i el patiment. O que les formigues, aquelles que veu tothom qui alguna vegada hagi caigut arran de terra, siguin la veritable veu de la consciència dels protagonistes, més actives, decidides i articulades en la majoria dels casos que els propis humans. I tots els qui alguna vegada hàgiu vist les formigues sabreu de què estem parlant aquí.
Sinopsi: Lucky Linderman és un noi de quinze anys que està marcat per l'assetjament que ha estat patint durant anys, i per la mala relació amb el seu pare. Abans de morir, la seva àvia li va encomanar una missió que ell es va prendre com a responsabilitat: la de trobar el seu avi, desaparegut en combat a Vietnam. Des de llavors, els intents de rescatar el seu avi de la jungla de Vietnam han esdevingut una part de la seva vida tan real com la deteriorada relació amb els seus pares i el patiment causat pel seu assetjador. Quan aquest li fa literalment una cara nova contra el ciment del terra de la piscina municipal, la seva mare decideix endur-se'l a Arizona, a passar uns dies amb els seus oncles. Durant aquestes vacances, Lucky aprèn que els seus oncles no són el que semblen a simple vista, fa noves amistats i vista el Grand Canyon, que li dóna una nova perspectiva sobre la terra, força diferent a la de les formigues. A la vegada, els seus somnis sobre Vietnam comencen a adquirir matisos de realitat que no havien estat allà anteriorment, i les lliçons del seu avi semblen apuntar un nou rumb en la seva pròpia vida.
M'agrada: La seva barreja de fantasia i realitat, l'autenticitat i naturalitat de la seva veu narradora, el remot parentesc amb Tot està il·luminat, les incomptables formes en què la narració eludeix de forma constant el que podria semblar tòpic o previsible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada