"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

25 de novembre de 2017

El cor és un caçador solitari (#159)

La forma en què et necessito és una solitud que no puc suportar. Vindré a veure't aviat. No tinc vacances fins d'aquí a sis mesos però crec que ho podré arranjar per fer-les abans. Crec que ho hauré de fer. No estic fet per estar sol i sense tu que m'entens. 

De tant en tant trobes una d'aquelles novel·les que no et canvia la vida, però quasi sense pretendre-ho et toca totes les fibres del cor, te les estreny d'amagat, i quan te'l torna te n'adones que no hi ha res a lamentar, sortosament, però que t'ha quedat un punt masegat. El cor és un caçador solitari va ser la primera obra de la seva autora, Carson McCullers (1917-1967), que la va publicar abans dels vint-i-tres anys. La novel·la, en realitat, no té un argument que es pugui explicar. El seu argument són els seus personatges. En una ciutat petita del sud dels Estats Units a finals dels anys 30, marcada sobretot per la misèria de la Gran Depressió i la segregació racial, les seves vides es creuen i es descreuen contínuament, els seus respectius somnis i ideals busquen una forma d'expressió, les seves angoixes i les seves pors amb prou feines són comunicables, però quan ho són, no hi ha cap garantia que el missatge arribi a destí. I tot sovint no arriba, perquè projectem en els altres el que volem veure, o les nostres pròpies esperances sobre el futur, i al cap i a la fi, estem irremeiablement sols. La comunicació, el llenguatge, la parla i l'escolta, l'aïllament i la incomprensió acaben essent imatges recurrents per a tots els personatges i en totes i cadascuna de les pàgines del llibre. Al centre de la narració hi ha John Singer, un sord-mut que treballa com a gravador en una joieria. La seva única connexió amb el món és el seu company, un altre sord-mut que acaba essent internat en una institució mental. A partir d'aquest moment Singer esdevé un enigma al centre de la narració. La seva presència silent, eternament pacient i gentil, travessa la història sense un significat gaire clar. A través de totes les desgràcies que els personatges pateixen, la presència de John Singer per escoltar-les totes acaba essent l'única oportunitat de trencar el seus respectius aïllaments. John Singer no té més identitat que aquella que ells li donen, abocant en ell tots els seus desitjos i les seves frustracions. Per això es podria llegir com a metàfora de Déu en un món modern i desencantat, en un món que ha de aprendre a trobar en ell no un refugi consolatori, sinó un silenci persistent, combatiu, lleugerament pertorbador, l'única certesa del qual és la manca de resposta. Aquesta tampoc no ha de ser una lectura necessària, si no es vol: és simplement una lectura que a mi m'agrada particularment, especialment a la llum del desenllaç. En tot cas, els quatre personatges principals tan sols tenen en comú la seva incomunicació, i la necessitat inexplicada d'abocar en John Singer totes les seves experiències i anhels vitals. En primer lloc, tenim Mick Kelly, una noia de catorze anys que mostra certs paral·lelismes biogràfics amb l'autora. Secretament, somia dedicar-se a la música, però els seus somnis queden aclaparats per les dificultats econòmiques que travessa la seva família. El segon confident de Singer és el doctor Benedict Copeland, un metge negre que somia amb l'emancipació de la seva raça mentre observa la brutalitat de les injustícies que els seus familiars i amics pateixen al seu voltant, però que no aconsegueix ningú que escolti les seves visions sobre el futur. En tercer lloc, hi ha Jake Blount, un agitador socialista i alcohòlic que sobreviu fent feines de poble en poble. Finalment, l'última persona que recorre a Singer és Biff Brannon, el propietari d'un restaurant, que potser es diferencia una mica més dels altres en la seva capacitat d'observar el seu voltant i plantejar-se els altres com a enigma. Les petites i grans tragèdies que la vida els depara formen un fil conductor tènue i subtil, que manté l'interès dels lectors i el dispersa a parts iguals, però que oculta i superposa en la narració injustícies polítiques, qüestions d'identitat i recerques frustrades de sentit. 

Sinopsi: En una ciutat sense nom al sud dels Estats Units, les vides de quatre personatges conflueixen en les seves confessions desesperades a un sord-mut, John Singer, que els escolta tots pacientment. 

M'agrada: John Singer, per descomptat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons