"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

9 de novembre de 2017

Tolkien: Author of the Century (#155)

Hem dit abans que "la paraula no fa la cosa", però els noms s'apropen molt més a les coses que qualsevol altra classe de paraula. Si un nom existeix, ofereix una mena de garantia que allò que és denominat també existeix. Els noms, en especial els noms que no són estrictament necessaris, carreguen la narració amb una suggestió de realitat. 

Sense paraules per descriure el millor assaig sobre l'obra de Tolkien que he llegit mai. Després de Tolkien: Man and Myth, de Joseph Pearce, que se centra sobre tot en l'aspecte religiós i teològic de l'obra de Tolkien, i de Tolkien and the Great War de John Garth, que se centra en la seva experiència biogràfica de la guerra, i també explora alguns dels seus motius i inspiracions literàries, Tolkien: Author of the Century (2000) de Tom Shippey pren com a objectiu principal l'estudi literari i filològic -les dues dimensions són difícilment destriables - de les obres principals de Tolkien. Totes tres obres m'han fet aprendre coses noves sobre l'autor, la de Joseph Pearce ja fa uns quants d'anys i les altres dues recentment, però és cert que potser aquesta tocava totes les tecles dels meus interessos acadèmics, en ser una anàlisi de El Hobbit i El Senyor dels Anells des del punt de vista literari, pel que fa als trops, imatges, estructura i, sobre tot, llenguatge d'aquestes obres. En realitat, el llenguatge utilitzat per Tolkien a les seves obres no és mai neutre, i els noms i les paraules utilitzades mai no són una coincidència: l'elecció de paraules, de noms i de formes de parlar apunta direccions i defineix personatges, identifica històries i motius ja coneguts en una antiquíssima tradició germànica, però que als lectors que no tinguem arrels germàniques ens poden resultar del tot opacs. Per això, l'elecció de paraules que fa Tolkien per tal d'explicar la seva història és tan acurada i lògica en el sentit etimològic que una anàlisi profunda d'aquestes fonts revela nivells de lectura quasi inesgotables. El llibre de Tom Shippey resultarà una descoberta, per tant, per a tots aquells que vulgueu endinsar-vos en la comprensió d'aquestes obres com a text, pel que fa a les seves motivacions inicials, a les metàfores utilitzades i també, oferint interpretacions i lectures que realment canvien la perspectiva que puguem tenir de Tolkien coneixent-lo només superficialment. Fins i tot per a aquells que ja en tinguin un coneixement previ, aquest volum pot resultar una autèntica descoberta, i això és una de les millors lloances que se li poden fer al seu autor. Tom Shippey, professor a Oxford i acadèmic amb una carrera i uns interessos professionals molt similars als de Tolkien, explora les passes del seu predecessor amb la serietat i el rigor d'un lector compromès amb l'obra que està analitzant. Per això, reivindica Tolkien com a figura prominent dins la literatura en anglès del segle vint, i rebat els crítics que, com sempre, acusen la seva obra de ser massa popular o massa escapista. 

Continguts: Després d'una introducció sobre la rellevància de Tolkien dins la literatura del segle vint, el capítol primer analitza El Hobbit, a través dels seus anacronismes, de forma que acaba descobrint el personatge principal, Bilbo, com a punt d'articulació entre dos móns, el contemporani i el mític, així com també entre el llenguatge de les sagues èpiques antigues i el dels posteriors contes de fades, que Tolkien percebia com a profundament relacionats entre ells. El segon capítol analitza El Senyor dels Anells des del punt de vista de la seva gènesi i creació, així com de la seva estructura, que és molt més meditada del que pot semblar i que revela ironies i encreuaments que són crucials per a la comprensió de la complexitat de l'obra. El tercer capítol analitza el tema del mal en El Senyor dels Anells, oferint dues perspectives filosòfiques oposades que mai arriben a quedar realment destriades l'una de l'altra dins la novel·la. El quart capítol analitza la dimensió mítica de l'obra, i s'endinsa en l'anàlisi de les fonts literàries que inspiren algunes de les imatges del llibre. El capítol cinquè és una bona aproximació al contingut i als orígens del Silmaríl·lion. El capítol sisè analitza alguns dels treballs més breus de Tolkien, buscant-ne sobretot els detalls biogràfics que hi queden reflectits. Finalment, l'epíleg enfronta Tolkien a altres corrents literaris del segle vint, així com als seus crítics i seguidors. 

M'agrada: És d'aquells llibres que haurien de ser molt més llargs. L'anàlisi que Tom Shippey fa del text és tan profunda que per a cada tema només pot tocar uns pocs exemples de les obres tractades, i el que es fa sorprenent és on arribaria l'estudi de Shippey si realment pretengués ser exhaustiu. M'ha agradat, sobretot, aprendre sobre imatges literàries amb referents que desconeixia. Per exemple, la imatge del bosc i els estels, que travessa tota la mitologia tolkieniana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons