"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

12 de gener de 2018

The Fall of the House of Wilde (#168)

"Basil Hallward és el que em penso que sóc, Lord Henry el que el món pensa de mi: Dorian el que m'agradaria ser . . . en altres temps, potser." 

L'error de voler llegir l'obra d'Oscar Wilde de forma lineal, buscant correspondències entre els personatges de ficció i la biografia del seu autor, és que una lectura així passaria per alt les múltiples ambigüitats i paradoxes presents en la seva narrativa i el seu teatre, i per tant, els restaria nivells de complexitat. Les tensions mateixes que caracteritzen l'època victoriana arriben al seu paroxisme en els últims anys, quan el conflicte entre convenció social, sovint parapetada rere els mots "moralitat" o "respectabilitat", i la llibertat de l'individu per definir-se o expressar-se a si mateix arriba a moments tan ridículs o tan extrems com el propi procés de Wilde i la seva estada a la presó, o el descens social de la seva família sencera després d'anys i anys de batallar amb la insolvència econòmica. Potser van prendre decisions equivocades en certs moments, però després de llegir The Fall of the House of Wilde, d'Emer O'Sullivan, queda clar com els membres de la família Wilde van ser víctimes d'haver-se avançat unes quantes dècades al seu moment històric i les seves normes socials. En aquest llibre, Emer O'Sullivan no es limita a proporcionar una biografia d'Oscar Wilde (1854-1900), sinó que es remunta a dècades abans del seu naixement per caracteritzar les figures del seu pare i la seva mare: Sir William Wilde (1815-1876), metge brillant i intel·lectual polifacètic, i Lady Jane Wilde (1821-1896), poetessa, traductora i assagista igualment brillant. I el punt fort d'aquest estudi és, per tant, rastrejar les duplicitats i ambigüitats que tendim a associar als últims anys de l'època victoriana a moltes dècades enrere. Observant els pares de Wilde es pot aprendre com la façana d'estabilitat de l'època victoriana apunta a tensions soterrades des de l'inici: una generació d'intel·lectuals i polítics protestants anterior al Celtic Revival ja lluita per construir i redefinir la identitat irlandesa; l'aparença de propietat en les formes socials i el model de família nuclear amaguen duplicitats importants pel que fa als costums sexuals, i les divisions entre classes socials no són tan estables i clarament delimitades com es podria suposar. És per això que el judici per libel que la família Wilde va haver de travessar a causa de Mary Travers, l'amant del pare, forma un reflex distorsionat, o una mena de paral·lel grotesc, del que després seria el judici en què Wilde es va embarcar. O'Sullivan fins i tot arriba a apuntar que el resultat del primer judici, que va investir Lady Wilde amb un cert sentit de solvència moral, hauria alimentat l'actitud un punt temerària o precipitada amb què Oscar Wilde va portar el marquès de Queensberry als tribunals. Tanmateix, les biografies dels pares de Wilde no solament figuren al llibre per aprofundir en la personalitat d'Oscar, sinó que, especialment durant la primera meitat del llibre, aconsegueixen aproximar-nos a aquestes dues personalitats estranyament polièdriques. Als marges d'aquest relat fascinant hi queda també Willie Wilde, el perdedor de la família, que no va ser mai capaç d'estar a l'alçada dels èxits professionals dels seus pares i el seu germà, així com també les criatures il·legítimes de Sir William, que també acaben jugant algun paper, tot i que molt secundari, en aquesta història de progressiva decadència. The Fall of the House of Wilde és un estudi biogràfic brillant, detallat i molt curós sobre la personalitat d'un dels autors més importants del segle dinou en llengua anglesa, així com de l'ambient social i cultural en què es gesta la seva tragèdia. Tot i l'estil un pèl enrevessat de la seva primera part, el llibre es llegeix com si fos un relat de ficció trepidant, i que trenca el cor encara més, precisament, per no ser ficció. És una obra que es fa emocionant i també xocant en determinats moments, però que crida especialment l'atenció per la seva exhaustivitat i també per l'anàlisi literària d'algunes de les obres de Wilde, no sols en clau biogràfica sinó també pel que fa als seus temes i trops recurrents i a la seva teoria estètica. 

Continguts: El llibre recull les biografies de Sir William Wilde, Lady Wilde i els seus fills durant la seva primera meitat. Durant la segona meitat, aprofundeix de forma més exhaustiva en la vida adulta d'Oscar Wilde fins a la seva mort. 

M'agrada: Trobar aquesta complexitat d'anàlisi literària en un llibre d'abast tan ambiciós. 

No m'agrada: L'estil es fa una mica feixuc i enrevessat, especialment durant la primera meitat del llibre. També hi ha moments en què la cronologia dels fets es fa confusa, en presentar primer una sèrie d'esdeveniments i després tornar enrere en el temps per presentar-ne d'altres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons