-No. -No posaria mai la memòria en objectes que els estranys poden masegar i emportar-se-. La meva memòria és dins meu.
Aquesta novel·la, publicada el 2006, de l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, ha estat una lectura colpidora i francament recomanable. Després de les neteges ètniques contra el poble igbo l'any 1966, l'any següent aquesta nació al sud-est de Nigèria va proclamar la seva independència de la resta de l'estat nigerià en forma de República de Biafra. Aquest fet va desencadenar una guerra que duraria de 1967 a 1970 entre els exèrcits nigerià i biafreny, i que va provocar una crisi humanitària sense precedents a la zona. Mentre la Gran Bretanya eludia responsabilitats i la resta d'estats occidentals miraven cap a un altre cantó, el conflicte bèl·lic, agreujat per la fam causada pel bloqueig a Biafra, va costar les vides de prop d'un milió de persones. A la rereguarda, apart de la fam, la població civil va haver de fer front als continus desplaçaments a nous camps de refugiats, i les dones van ser víctimes permanents dels abusos sexuals.
La novel·la d'Adichie fa molt més que oferir una simple crònica d'aquests fets. Mig sol groc no tan sols ens apropa a la complexa xarxa de condicionants, causes i efectes que van donar peu al conflicte armat sinó que també ens apropa a les vides d'un grapat de personatges que es veuen immersos en els esdeveniments des de les seves passions, incerteses i febleses, però també, sobretot, de les seves esperances pel futur. Per això és un llibre tan colpidor, que ens transporta a una cultura que amb prou feines coneixem però de la mà de personatges que es fan familiars i propers com si els haguéssim conegut de sempre. Les seves motivacions i frustracions resulten tan realistes que, quan les seves vides privades es van immergint poc a poc en els conflictes polítics que els envolten, quasi sense adonar-se'n resulta que ja és massa tard per tornar enrere i el conflicte els afoga per tots costats.
La novel·la comença amb un adolescent, Ugwu, que arriba des del poblat dels seus pares a servir a casa d'un intel·lectual professor d'universitat, Odenigbo, a la ciutat de Nsukka. Aquest de seguida inicia una relació amb una altra professora, Olanna, filla d'un cap tribal important. La germana bessona d'aquesta, Kainene, que es dedica als negocis, inicia una relació amb un escriptor britànic que arriba al país per escriure un llibre sobre l'art igbo antic. A mesura que passen els anys, Ugwu es va fent gran mentre al seu voltant tots aquests personatges es van apropant i allunyant els uns dels altres. La frustració de l'adolescent Ugwu en matèria sexual, que durant gran part del llibre no passa de les fantasies i cap al final pren un volt força més sinistre, es transforma poc a poc en metàfora del que li passa a la nació biafrenya sencera al llarg de la guerra, els anhels polítics de la qual queden progressivament frustrats fins a la derrota definitiva. De la mateixa forma es poden llegir múltiples detalls de les vides dels personatges, la dificultat de la parella protagonista per engendrar, per exemple, i les circumstàncies en què acaba naixent la seva filla, i així successivament amb múltiples imatges i motius que es van repetint al llarg de la narració, això sí, tot i que de formes profundament subtils.
Tanmateix, Adichie no ho deixa tot en frustració, tampoc. Cap al final de la novel·la contrasta la carrera d'Ugwu com a subaltern sacrificat amb una incipient vocació literària que acabarà essent la veu del llegat dels protagonistes. La novel·la és una gran obra mestra en aquest sentit, perquè tots els cercles s'acaben tancant de formes completament originals, evocadores i satisfactòries, per més que el fantasma de la violència patida i exercida sigui una ombra que mai no es pugui arribar a esborrar. El llibre proporciona força informació sobre la situació de descolonització de Nigèria a l'època que retrata, amb la responsabilitat còmplice de la Gran Bretanya dins la lluita de poders que es produeix a partir de la independència de Nigèria, i també amb les contradiccions que encarnen les pròpies elits privilegiades i educades de la nació igbo, que s'embarquen en un projecte polític que en cap moment no poden arribar a controlar totalment. I una altra cosa que és d'agrair és el seu estil sobri tot i que profundament poètic.
Sinopsi: L'acció divideix les vides dels personatges en dos períodes de temps diferents: a principis dels 60, quan els protagonistes es coneixen entre ells i les seves vides comencen a entrecreuar-se, i finals dels 60, quan la guerra de Biafra sacseja les seves vides. A través d'aquests anys les relacions entre ells queden marcades per l'amor i l'odi, les tradicions i la modernitat, alternativament.
M'agrada: És una obra mestra indiscutible en la seva complexitat i profunditat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada